INFORME DE VALORACIÓ DE LES ESTRATÈGIES PER A LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTES EN ELS INSTITUTS PÚBLICS DE LA CIUTAT DE GIRONA.


Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "INFORME DE VALORACIÓ DE LES ESTRATÈGIES PER A LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTES EN ELS INSTITUTS PÚBLICS DE LA CIUTAT DE GIRONA."

Transcripción

1 ACORD APROVAT PEL CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL-CONSELL MUNICIPAL D EDUCACIÓ DE GIRONA EN SESSIÓ PLENÀRIA DE DATA 25 DE MAIG DE INFORME DE VALORACIÓ DE LES ESTRATÈGIES PER A LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTES EN ELS INSTITUTS PÚBLICS DE LA CIUTAT DE GIRONA. La Comissió d Ordenació del Sistema Educatiu i Millora de la Qualitat de l Ensenyament del Consell Escolar Municipal-Consell Municipal d Educació (CEM), al llarg d aquest curs escolar ha endegat en profunditat la continuïtat del treball iniciat el curs , centrat llavors en els centres educatius d infantil i primària, entorn les Estratègies per a la resolució de conflictes en els instituts públics de la ciutat de Girona amb l objectiu de poder emetre una valoració aproximada sobre els recursos i eines que s empren per a la resolució de conflictes aquesta etapa de secundària i recomanar algunes bones pràctiques. D acord amb l informe tècnic annex es proposa l adopció del següent acord: 1. Aprovar les següents propostes de recomanació per a la millora de la intervenció de la resolució de conflictes en els instituts públics de la ciutat Incorporar noves metodologies per potenciar el Pla de Convivència i la prevenció de la resolució de conflictes als instituts públics: transversalitat en el currículum, programes d acollida, elaboració per part dels alumnes del decàleg de convivència, educació emocional i resolució dels conflictes a l espai de tutoria, treball cooperatiu, campanyes de sensibilització, etc. Potenciar o millorar el desenvolupament del PAT (pla d acció tutorial) en el centre. Vetllar per l adequat funcionament dels protocols d actuacions i avaluar-ne el seguiment de la seva aplicació. Revisar les funcions i el paper de les comissions de convivència en els consells escolars de centre, si s escau. Incorporar nous perfils professionals en els centres: tècnic/a d integració social, etc Potenciar la coordinació interna a l institut i externa amb d altres institucions, com la policia municipal i serveis socials, per a la millora de l eficàcia en la intervenció en la resolució de conflictes greus. Impulsar l organització de jornades de mediació escolar i donar a conèixer bones pràctiques a nivell de ciutat. Proporcionar als instituts els recursos necessaris: d assessorament tècnic, formació permanent específica i materials especialitzats. 2. Trametre aquestes propostes de recomanació a les institucions següents: SSTT d Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Girona Instituts públics de la ciutat de Girona Plans educatius d entorn Policia Municipal i Serveis socials 1

2 ANNEX: INFORME TÈCNIC DE VALORACIÓ DE LES ESTRATÈGIES PER A LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTES EN ELS INSTITUTS PÚBLICS DE LA CIUTAT DE GIRONA. Justificació A Catalunya, en els darrers anys s ha fet públic un conjunt de casos o fenòmens de relacions de convivència i confrontació en els centres d educació secundària, els quals, han adquirit en ocasions, uns símptomes preocupants que requereixen d un anàlisi, valoració i propostes d actuació conjunta per part de tota la comunitat educativa. Considerem que la convivència és un valor primordial en la societat desenvolupada, atès que mitjançant el diàleg s arriba a compartir i resoldre conflictes quotidians fruit de la diversitat d opinions. L educació en valors, l educació per a la ciutadania, és doncs, una tasca prioritària i una tasca de tots els agents socialitzadors: família, escola, comunitat, administracions, entitats, etc. En aquest marc, els centres d educació secundària tenen un paper cabdal, atès que contribueixen en la formació i desenvolupament adequat de la persona, així com en la construcció d una societat, en definitiva, més justa, inclusiva, democràtica i solidària. El treball realitzat per la comissió, té en consideració les aportacions teòriques i recomanacions recollides a l acord aprovat amb data 26 de març de 2008 sobre diferents dimensions de la realitat de la convivència escolar en els centres educatius d infantil i primària de la ciutat de Girona. En aquest sentit entenem, doncs, que el concepte conflicte significa estar en una situació de crisi, la qual cosa permet una doble interpretació, per una banda, significaria perill i per l altra, significaria una oportunitat de canvi. Pel que fa a la seva classificació, el conflicte pot ser verbal, físic i d exclusió social, aquestes modalitats poden sorgir en les següents situacions problemàtiques: a) Disruptivitat: fa referència a la violència contra les finalitats educatives b) Indisciplina: fa referència a la violència contra les normes c) Vandalisme: fa referència a la violència contra els objectes d) Maltractament interpersonal: fa referència a la violència entre alumnes o companys Cal tenir present, l esbiaix produït segons quina sigui la font que determina quin és el tipus de conflicte més freqüent (ex: un/a director/a d un centre és molt probable que consideri que el tipus de conflicte més freqüent sigui el de la indisciplina; mentre que un/a mestre/a podrà pensar que és la disruptivitat) En relació a les estratègies per a la resolució dels conflictes, és convenient realitzar un mapa del conflicte per tal de situar a les parts en la resolució del propi conflicte. El mapa del conflicte es realitza a partir de les respostes que es donen als següents interrogats (quin és?, com s ha produït?, quan i a on?, per què?, etc.). Les principals tècniques per a la resolució dels problemes són: a) Diàleg b) Negociació c) Mediació d) Arbitratge 2

3 L existència d un Pla de convivència del centr,e hauria d incorporar els següents tres eixos: a) tractament del conflicte: pot fer-se a través del reglament de regim intern, de mesures de disciplina positiva i de la mediació escolar. Es recomana que les normes siguin sempre poques i que es facin complir a tothom. b) avaluació emocional: és el factor clau de la convivència escolar, ja que serveix per identificar i regular les emocions (pròpies i alienes), desenvolupar habilitats per prevenir els efectes de les emocions negatives i generar-ne de positives, millorar la capacitat d'aprenentatge i de relació interpersonal i adoptar conscientment una actitud positiva davant la vida. c) aprenentatge o treball cooperatiu: és un terme genèric que s utilitza per referir-se a un grup de procediments d'ensenyament que parteixen de l'organització de la classe en petits grups, on els alumnes treballen conjuntament de forma coordinada per tal de resoldre les tasques acadèmiques i aprofundir en el seu aprenentatge. Es tracta d'una forma d'organitzar l'aula i les tasques que s'hi realitzen de manera que els objectius dels components de cada grup estan estretament vinculats, cadascun d'ells només pot assolir els seus objectius si la resta aconsegueix assolir els seus corresponents objectius. Metodologia La comissió ha implementat en el desenvolupament de totes les fases del present informe una metodologia activa, constituent en la participació voluntària dels seus membres i en la vinculació directa amb els instituts públics de la ciutat. Les principals fases de desenvolupament han estat: a) Diagnosi: s han aprofitat les fons bibliogràfic de l anterior informe b) Disseny 1 : guió d entrevista semiestructurada El destinataris de les entrevistes realitzades han estat els responsables de mediació o resolució de conflictes al centre o directors/es instituts. c) Implementació: execució de les entrevistes i recollida de les dades d) Anàlisi de les dades: buidatge i valoració dels resultats Anàlisi de les dades a) a nivell de participació: atès els recursos i disponibilitat dels membres de la comissió és va considerar més efectiu centrar la valoració només en l àmbit públic i per tant, hi ha participat el 6 instituts públics de la ciutat. en els instituts públics de la ciutat. Els diferents membres de la comissió s han distribuït la realització de les entrevistes. b) a nivell de contingut Majoritàriament tots els instituts de la ciutat tenen elaborat un Projecte de Convivència Escolar al centre, i estan reelaborant el document de Funcionament del centre. Només 3 instituts participen en el Programa de Mediació Escolar i un institut té un Projecte d Integració social. La composició de les comissions de convivència escolar en el consell escolar de cada institut és similar, està formada per un representant de pares i mares, un d alumnes, 1 professor/a, el/la psicopedagog/a, el/la cap d estudis i el/la director/a de l institut. Aquesta comissió es reuneix dos cops al llarg del curs escolar i de forma extraordinària si existeix un problema greu de disciplina, atès que majoritàriament es tracten casos d obertura d expedient acadèmic, en situacions greus. 1 Veure annex: guió d entrevista utiilitzada 3

4 Els nivells d intervenció per a la gestió de la resolució dels conflictes dependrà del lloc on es produeixen (a l aula, al pati o passadís, a l exterior) i de la tipologia del conflicte. Per tant, la responsabilitat en la gestió de la seva resolució és gradual: professor/a-tutor/a-cap d estudis-cad-director/a. Cal destacar les estructures organitzatives que 4 instituts empren en fer més eficaç la gestió de la resolució i seguiment dels conflictes: - en dos instituts existeix la figura del coordinador/a del servei de mediació o responsable de la resolució de conflictes, que centralitza l atenció i seguiment dels casos de conflicte al centre. - en un institut tenen la figura de l integrador/a social, per a la resolució dels conflictes. - en un institut s ha creat una comissió formada per cap d estudis, coordinador/a 1r cicle i 5 professors/es, que es reuneix un cop al més dins l horari escolar per fer-ne el seguiment i resoldre els casos de conflicte al centre. La tipologia de conflictes majoritàriament solen ser insults que acaben en agressió verbal o física, manca de respecte i d indisciplina o d acceptació de l autoritat de l adult, en alguns casos, robatoris de mòbils i ordinadors, baralles entre alumnes al pati o al passadís i, avui dia, les amenaces a les xarxes socials, normalment a facebook. Es constata que efectivament les problemàtiques sorgides fora del centre es traslladen a dins i a l inversa també. L institut n és responsable i intervé si el conflicte té lloc a l exterior però sempre i quan, aquest conflicte originàriament hagi sorgit a l institut i hi hagi alumnat d aquest institut implicat. Les estratègies que s empren en els instituts per a la resolució dels conflictes són: - Diàleg i pacte amb els alumnes - Influència del rol de l agent que resolt - Tutories i Cotutories - Entrevistes amb la família i l alumne - Dinamització dels delegats/des - Mediació entre iguals - Mesures educatives: sancions lleus socioeducatives (suport a la biblioteca o a l aula d acollida, neteja d espais, fer els deures, etc.) i reflexió prèvia i posterior a la mesura. - Treball a l aula (en algun institut a través de l integrador/a social es treballen habilitats socials, la igualtat de gènere, la mediació entre iguals, etc.) - Programes de competències socials - Projecte d integració social - Intervenció mixta: sanció educativa + mediació - Programa de mediació: xerrades de formació d alumnes mediadors (20h), trobades trimestrals de mediadors, etc - Sessions formatives: els riscos de les xarxes socials Constatem que l eficàcia en la resolució dels conflictes depèn més de les capacitats, habilitats relacionals i implicació del professor/a que del conflicte en sí mateix. L actuació preventiva és cabdal. Val a dir, que la intervenció mai és igual, és personalitza atenent a la tipologia del conflicte i situació social de l alumne implicat (atenció individualitzada), per tant les estratègies sempre seran diverses. Alguns instituts potencien activitats per millorar la convivència al centre mitjançant: o Treball a l aula: en espais de tutories i a nivell transversal en diverses matèries intervé un agent extern (integrador/a social). o La coordinació amb agents educatius del territori: Serveis Socials del barri, Fundació Sergi, la Policia Municipal, l Agent cívic, Biblioteca i centre cívic, etc. 4

5 La coordinació entre centres de primària i de secundària, a nivell de traspàs d informació sobre la continuïtat en la intervenció per a la resolució de conflictes es fa a través de l EAP i del o de la coordinador/a pedagògica i és imprescindible per a la prevenció dels conflictes. Només en 2 instituts de la ciutat participen en la Jornada anual de Mediació i un rep assessorament per part de la UdG en matèria de mediació. La difusió de bones pràctiques no és gaire freqüent. Majoritàriament es coincideix en que la col laboració de la família és essencial en la intervenció per a la resolució dels conflictes, cal una societat menys protectora (la idea de posar límits o pautes és necessari i educatiu, i cal fer-ho entendre), reforçar la relació i comunicació pares/mares i fills/es, la família a de donar suport a la intervenció del centre, així com també reforçar la cultura de l esforç per part de l alumnat. Tenint present els resultats d aquest informe i la bibliografia complementària consultada, la Comissió d Ordenació del Sistema Educatiu i Millora de la Qualitat de l Ensenyament, ha elaborat les següents recomanacions adreçades als diversos sectors implicats: Incorporar noves metodologies per potenciar el Pla de Convivència i la prevenció de la resolució de conflictes als instituts públics: transversalitat en el currículum, programes d acollida, elaboració per part dels alumnes del decàleg de convivència, educació emocional i resolució dels conflictes a l espai de tutoria, treball cooperatiu, campanyes de sensibilització, etc. Potenciar o millorar el desenvolupament del PAT (pla d acció tutorial) en el centre. Vetllar per l adequat funcionament dels protocols d actuacions i avaluar-ne el seguiment de la seva aplicació. Revisar les funcions i el paper de les comissions de convivència en els consells escolars de centre, si s escau. Incorporar nous perfils professionals en els centres: tècnic/a d integració social, etc Potenciar la coordinació interna a l institut i externa amb d altres institucions, com la policia municipal i serveis socials, per a la millora de l eficàcia en la intervenció en la resolució de conflictes greus. Impulsar l organització de jornades de mediació escolar i donar a conèixer bones pràctiques a nivell de ciutat. Proporcionar als instituts els recursos necessaris: d assessorament tècnic, formació permanent específica i materials especialitzats. 5

6 Annex: Guió d entrevista Data:... Entrevistador/a:... Nom IES:... Públic Privat-concertat Nombre d alumnes :... Nom persona/es entrevistada/es i càrrec: Teniu Projecte de Convivència Escolar a l institut? (Dept. d Ensenyament)? 2. Participeu en el Programa de Mediació Escolar? 3. Teniu Comissió de Convivència al vostre consell escolar? (composició i funcionament) 4. Qui o quines persones es responsabilitzen de la resolució de conflictes a l institut? 5. Quina tipologia de conflictes teniu al centre?, quin és el conflicte més freqüent i on es produeix (pati, menjador, aula, fora de l escola)? 6. Quines estratègies empreu en la resolució d aquests conflictes: a l aula i al centre?. Quines han estat més eficaces i recomanaries i quines no han servit de gaire cosa? 7. Hi ha traspàs d informació primària secundària: continuïtat en la intervenció per a la resolució dels conflictes. 8. Quin seguiment es fa de la formació de mediadors? 9. Quines activitats esteu fent per millorar la convivència a l institut? 10. Feu recollida i difusió de bones pràctiques en la resolució de conflictes? 11. Hi ha coordinació amb altres agents educatius del territori per potenciar la convivència: administració local, entitats, etc. 12. Com penses que les famílies i l entorn haurien de participar en el procés de millora de la convivència del centre? 6

Sitemap